Accedir a un edifici que habitualment
està fora de l'abast de les mirades del ciutadà, sempre és un reclam. I encara
més si es tracta de la seu de l'Il·lustre
Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) que ocupa un dels conjunts
modernistes més desconeguts de la ciutat, el palauet Casades, situat en el
xamfrà del carrer Mallorca i Roger de Llúria
El Col·legi d'Advocats de Barcelona va
constituir-se per cèdula reial el 17 de gener de 1833, i abans de l'actual
ubicació, havia tingut com a seus com les de l'annex de l'església de Sant
Felip Neri (1837), el pis principal del carrer Lleona, 14 (1865) i la Casa de
l'Ardiaca (1895), espais que es van tornar angoixantment estrets a marxes
forçades a causa del siginificatiu creixement de la seva biblioteca.
L’edifici esta format per tres cossos:
l’antic Palau Casades, la còpia d’aquest al carrer de Roger de Llúria i
l’edifici del xamfrà, que funciona com a frontissa entre els altres dos,
formant una estructura quasi simètrica. La Casa del Faune, com popularment era
coneguda per l'escultura que adornava un dels sortidors, havia estat projectada
en 1883 per l'arquitecte Antoni Serra i Pujals. Era una casa unifamiliar,
propietat de Carles de Casades i Còdols -que s'havia enriquit de forma ràpida
amb el tèxtil i que va perdre la seva fortuma amb la mateixa rapidesa solament
una generació després-, amb un estil clàssic eclèctic que Alexandre Cirici,
polític i crític d'art, va qualificar de pompeià. Durant el 1922 i els anys
1950-53, l'edifici va ser remodelat i ampliat.
Amadeu Hurtado, degà del Col·legi
d'Advocats va haver de prendre la decissió de canviar de seu. Havien
d'abandonar la Casa de l'Ardiaca, i no disposaven del capital suficient i les
opcions (una cessió municipal interina del xalet de Provença, 279 o un nou
edifici de "la Caixa", en Ortigosa) no eren satisfactòries. Finalment,
se'ls va oferir el palau Casades, i encara que molts consideraven que la nova
seu estava lluny, Hurtado va prendre en consideració que el 85% dels
col·legitats vivien en l'Eixample. El total de l'operació va costar un milió de
pesetes de 1924, data en la qual Hurtado va firmar davant el notari, i incloïa
el mobiliari, l'escriptura, l'emprèstit i el trasllat.
L'arquitecte Juli Batllevell va ser
qui es va responsabilitzar de l'adaptació de l'edifici al nou ús, mentre que la
decoració va ser a càrrec de Jaume Llongueras; per recomanació del paisatgista
Joan Mirambell, el sortidor que ornamentava el vestíbul va ser desplaçat al
jardí. El Col·legi no va poder prendre possessió d'aquesta nova seu fins a
1925.
L'ampliació, del 1950, al carrer Roger
de Llúria replica la façana original, repetint la modulació i bona part dels
elements de l'edificació original, i uneix totes dues façanes en un frontis
angular coronat per quatre escultures, lleugerament enretirat de la línia del
carrer, que esdevé l'entrada principal, deixant espai per a unes parterres amb
fonts i plantes en una solució atípica i única en l'entramat urbà de cantonades
de l'Eixample barceloní. D'aquesta manera, l'antic palau mantenia la seva
autonomia sense diferenciar-se del conjunt. El cos del xamfrà, al quedar
reculat i tenir la mateixa alçada que els altres dos, semblaria més baix, pel
que era necessari incloure algun element que allargués visualment la seva
façana. Per això es va decidir instal·lar les quatre escultures, de cos sencer,
l'únic element decoratiu nou respecte l'antic palau
Les escultures van ser encarregades a
l'escultor barceloní Jaume Duran i Castellanos, i representen personalitats
vinculades al món del dret. Així, tenim d'esquerra a dreta a: Ramon Berenguer IV (va aconseguir,
mijançant la diplomàcia més que les armes, ampliar i mantenir els territoris
catalans), Sant Ramon de Penyafort
(conseller de Jaume I, va ser autor de tractats jurídics i compilacions de dret
canònic. És el patró dels col·legis d'advocats catalans), Sant Oleguer o Sant Iu (no es sap en seguretat quin
sant és; inicialment havia de ser Sant Iu, patró d'advocats i procuradors, però
en aquests messos, unes celebracions a l'entorn de Sant Oleguer van poder fer
canviar de parer) i Alfons X el Savi
(autor d’una important obra jurídica que va suposar la unificació de la
legislació castellana medieval).
Les noves instal·lacions es van obrir
el 14 d'abril de 1953, una data no escollida a l'atzar, ja que hi havia una
gran càrrega política en la tria d'aquell dia: el dia de la proclamació de la
II República 22 anys abans.
De l'edifici original es conserven els
elements més interessants. És de planta rectangular amb un pati central al
voltant del qual l'organitzen la planta baixa i els dos pisos de què consta
l'edificació. El pati, cobert per una claraboia, està format per columnes de
marbre de diferents colors, i es conegut com el Pati de les Columnes.
En l'actual Sala de Juntes, va estar
la biblioteca del Col·legi entre els anys 1922 i 1953. Durant la Guerra Civil,
voluntaris de la CNT van baixar al soterrani els 60.000 volums que tenia
llavors la biblioteca per protegir-los d'assalts o de possibles atacs amb
bombes.
La Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona està
especialitzada en Dret i ciències socials i està considerada com la biblioteca
jurídica privada més important d'Europa, amb més de 300.000 volums, prop de
1.300 títols de publicacions periòdiques i 50 bases de dades amb contingut
legislatiu, jurisprudencial, doctrinal, de models i formularis. Des del seu origen,
la seva missió és posar a l'abast dels col·legiats tots els recursos
d'informació necessaris per recolzar i facilitar l'exercici professional de
l'advocacia
En els primers Estatuts del Col·legi
(1836) diuen en l'article 14: "... a mesura que ho permetin els fons del
Col·legi es vagi formant una Biblioteca formada principalment d'obres selectes
de jurisprudència per a ús i instrucció dels col·legiats, dictant, per aquesta
finalitat, el reglament i prenent les restants disposicions relatives
L'any 1989 es van iniciar les tasques
d'informatització de la Biblioteca; així avui podeu consultar tot el fons
posterior a 1978 des del Catàleg en línia: prop de 30.000 monografies, totes
les publicacions periòdiques i quasi 30.000 articles buidats.
La seva col·lecció de fons antic la
distingeix de les altres biblioteques jurídiques privades europees: pergamins
(uns 800), al·legacions jurídiques (40.000), manuscrits (200) i llibres
impresos (26 incunables i 2.000 del segle XVI), des del segle XII fins al 1900.
En aquests moments hi ha més de 3.500 llibres antics catalogats i uns 800 de
digitalitzats.
L'exemplar més antic del fons és un
testament d'un pagès redactat a l'església de Sant Just i Pastor. Està escrit
en llatí, la llengua en què s'escrivien el textos notarials fins ben entrada
l'edat moderna i en ell el pagès deixa les seves terres a la dona i els fills
per evitar que, en cas de mort, poguessin ser reclamades pel senyor feudal.
Però si un document dels que atresora
el col·legi és rellevant per la història de Barcelona són tres edicions dels
usatges de la ciutat. Aquí s'hi recullen les normes bàsiques per a una bona
convivència a la ciutat, el que en podríem dir les primeres ordenances que va
tenir Barcelona i que es van aplicar fins al Decret de Nova Planta. Aquestes
normes inicialment barcelonines van servir de base per elaborar les posteriors
constitucions. De fet algunes ordenances encara són vigents avui en dia, com la
que regula les servituds de pas entre edificis.
Apart de llibres, manuscrits i tot tipus
de documents, emmagatzema també edicions de diaris com l'ara desaparegut Diari de Barcelona, amb més de
dos-cents anys d'història. Fundat per Pablo Ussón i Lepazarán el 1792, durant
una gran part del segle XIX es va convertir en el mitjà representat de la
mentalitat liberal-conservadora de la burgesia catalana. Redactat inicialment
en castellà, es va passar al català i al francès en el període d'ocupació
napoleònica; posteriorment va tornar al castellà.
També es pot veure les edicions
del diari La Vanguardia, de l'abans
i després de què les tropes franquistes entressin a Barcelona, el 26 de gener
de 1939. Els dies anteriors, la capçalera era La Vanguardia, diario al servicio de la democracia, i estava
dominada pel govern republicà de Juan Negrín:
El dia 26 no va sortir, i a l'endemà,
ja va sortir sota la capçalera La
Vanguardia, diario al servicio de España y del Generalísimo Franco,
després que s'apliqués la Llei de Premsa, passant el diari a domini de les
autoritats i sent retornat als seus propietaris originals, els comtes de Godó:
Quan el Col·legi estava en la Casa de
l'Ardiaca, l'escultor Eusebi Arnau els va fer un bust de sant Ramon de
Penyafort que presidia la sala de juntes amb el complement de dos angelets que
li mantenien sobre el cap una corona de lloger. En traslladar-se a la nova seu,
els angelets, que eren fixats a la paret, es van suprimir i el bust de sant
Ramon, sol, es conserva ara en la Sala de Lectures de la biblioteca.
Al primer pis de la Biblioteca de
Col·legi d’Advocats de Barcelona s’ubica la Sala de Dret Marítim. Aquesta sala és fruit bàsicament de la
donació de la col·lecció privada de l’Acadèmic i Doctor Santiago Hernández
Izal. Consta de més de 3.500 volums amb material divers com llibres,
publicacions periòdiques, anuaris, fullets...
Amb motiu de la commemoració del
Tricentenari de 1714, l'ICAB celebra durant tot l'any tot un seguit d’actes,
conferències i exposicions. Durant la visita del febrer, es pot veure en una de
les sales de la biblioteca l'exposició ‘Els
Juristes catalans a l’època moderna’, on l’efervescència de la ciència
jurídica que es desenvolupava a Catalunya durant els segles XVI i XVII va tenir
ressò a tot Europa, i les obres dels juristes catalans es van publicar a
Ginebra, Lió, Perpinyà, Girona i Barcelona, tenint gran difusió i multitud
d’edicions.
Fotografies preses durant el festival "48H OPEN HOUSE BCN" el 24 de octubre del 2015.
LUMIX DMC-LX 100 original RAW tratades Adobe Lghtroom.
No hay comentarios:
Publicar un comentario